El Trabajo infantil en la industria de Barcelona según el censo obrero de 1905 / José María Borrás Llop
Borrás Llop, José María


En: Historia Social. Valencia, núm. 33 (1999) , p. 25-48 (Estudios) 

El Cens Obrer elaborat per l'Ajuntament de Barcelona el 1905, permet un coneixement aproximat de les magnituds més importants del treball infantil, amb distinció de sexes encara que no d'edats precises. Aquest Cens es contrasta amb les dades del Cens de Cerdà (1856) i amb altres fonts. De les conclusions d'aquest article convé destacar la permanència d'altes taxes d'activitat infantil, amb un declivi amb prou feines iniciat, molt més tardà que el britànic. El volum d'ocupació infantil és per descomptat signe i factor de la industrialització catalana. La seva distribució revela la continuïtat de la preponderància cotonera i la relativa diversificació industrial. Nens i nenes no segueixen exactament els mateixos camins. En la seva iniciació laboral la cultura de gènere té un destacat paper.

Tasas de actividad infantil y género en la Cataluña de 1900 : estudio de casos de la cuenca del Ter / José María Borrás Llop
Borrás Llop, José Maria


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 44 (2012) , p. 73-108 : il. gràf.
Número monogràfic: "Mujeres, trabajo y recursos para el bienestar". Notes a peu de pàgina. Inclou apéndix. Resum, paraules clau i títol també en anglès.

En aquest article em proposo reconstruir taxes d'activitat dels menors de 15 anys, de tots dos sexes, en dues localitats significatives de la Conca del Ter, en la primera dècada del segle XX. En tots dos llocs es van elaborar sengles estadístiques laborals que informen del treball infantil: Manlleu (1909) i Torelló (1911). D'aquest estudi es desprèn una incorporació molt massiva al mercat laboral, després dels 10 anys, que confirmen les dades escolars. La molt diferent organització del treball en la filatura, en una i una altra localitat, ha permès observar una manifesta segregació de gènere des de la infància. Es contemplen a més les variacions de les taxes d'activitat de nenes i nens segons les edats del grup de 10 a 14 anys. S'han tingut en compte també les polítiques estatals i locals, així com la incidència dels agents socials.

Mercado laboral, escolarización y empleo infantil en una comarca agrícola e industrial (el Vallès Occidental, 1881-1910) / José María Borrás Llop
Borrás Llop, José María


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 24 (2002) , p. 233-262

En les línies que segueixen es proposa un estudi comparat entre dos municipis del Vallès Occidental (Sant Gugat i Sant Pere de Terrassa), molt diferents però representatius de la combinació d'economia agrària i economia industrial, característica de la comarca, amb la finalitat d'analitzar la incidència del mercat de treball en l'escolarització i l'activitat infantil. S'aborda en primer lloc la situació de l'escolarització i, en segon lloc, l'activitat laboral, segons les edats i el sexe, així com les modalitats de les ocupacions. A Sant Cugat, municipi bàsicament agrícola ens trobarem amb una escolarització més intensa, estable i tardana, mentre que en els limítrofs de Terrasa i Sabadell l'ocupació infantil és molt massiu i l'escolarització molt precària.

Los Límites del primer intervencionismo estatal en el mercado laboral: la Inspección del Trabajo y la regulación del empleo de las mujeres (Cataluña, 1900-1930) / José María Borrás Llop
Borrás Llop, José María


En: Cuadernos de Historia Contemporánea. Madrid. Vol. 31 (2009) , p. 149-191

Aquest article es proposa analitzar l'impacte en el mercat de treball de la normativa reguladora de l'ocupació femenina, en el primer terç del segle XX. La investigació se centra en l'activitat de la Inspecció del treball. En una primera part, s'estudien els recursos de la Inspecció del treball a Catalunya i les característiques de la població obrera visitada pels inspectors. En la segona part, més extensa, s'analitza el seguiment que els inspectors van fer del compliment de les normes, prenent com a indicadors bàsics el nombre d'infraccions, contrastant-lo amb les condicions concretes de treball i les pràctiques dels agents socials. S'observa també l'evolució desglossada d'infraccions i sancions. Es pot destacar dues conclusions: a) el discurs de la domesticitat va tenir un reflex molt escàs en la normativa laboral i en els afanys de la Inspecció; b) l'única repercussió concreta de l'esmentada normativa va ser una tardana i limitada exclusió de les dones del treball nocturn, que no va frenar la feminització de la indústria tèxtil.